Alex Rodenas, porter i capità del CF Reddis, parla de la seva experiència com a futbolista i de l’inici d’aquest nou projecte. 

Com et definiries?

Com a persona soc molt extravertit. Al vestidor soc una persona que sempre vull ajudar als joves que pugen amb menys experiència.

-Per què porter?

Des que tinc sis anys que el meu pare em va inculcar ser porter. No he sigut mai jugador. M’he sentit sempre còmode sota la porteria. Sí que amb els amics he jugat de jugador, però en competició de porter sempre.

-Com va ser el teu inici en el futbol?

Vaig començar al Nàstic, i vaig estar-hi durant deu anys. Quan era juvenil de segon any vaig venir cap aquí.

Vaig estar durant tot el meu segon any de juvenil, i al meu tercer any de juvenil vaig ser el capità. Després vaig pujar al primer equip, i vam pujar a 2a divisió B. Em van cedir a La Pobla durant dos anys, i vaig tornar un altre cop, i vam tornar a pujar.

Quan vaig pujar de juvenil a amateur, va ser l’època en què a Reus no hi havia diners; van venir uns inversors a posar diners, i van venir jugadors molt bons. Vam aconseguir pujar a 3a divisió. Aquell any vaig jugar molt poc, però vaig aprendre molt de la gent de l’equip.

-Tens algun referent?

Tinc molts. Iker Casillas el que més o Paco Buyo quan era jove, perquè soc del Madrid. Però també gent com Xavi o Iniesta. Jugadors que són especials. O Messi.

-Que és el que més t’agrada del futbol?

Conviure amb 25 persones cada dia. Quan a l’estiu, per exemple, no hi ha futbol, ho trobo a faltar.

Entrenem tres dies, més el dia del partit, estem moltes hores junts, a vegades més que amb la família. Crees un vincle molt proper, i això és el que més m’agrada.

Jo vaig marxar a Bèlgica a treballar i vaig estar un any sense jugar, i trobava a faltar les bromes, la companyia, i també treure tota la tensió del dia a dia. Per exemple, si estàs treballant, sí que vens cansat, però arribes aquí i et desestresses, i dona vida estar amb 25 persones gairebé cada dia, que s’acaben convertint en família.

-Com valores l’inici de temporada?

Des de el primer dia vam estar tots molt units. Treballem molt a gust, tant els joves com els més veterans. Ens sentim còmodes, i això en els partits es nota, perquè no hi ha baralles entre nosaltres.

Som com una família i això a l’hora de jugar s’agraeix.

-I com preveus aquesta temporada?

És un tòpic, però jo crec que el millor és anar partit a partit. Tots els equips contra els quals juguem ja ens esperen.

Jo crec que, com diu el Marc, cada cap de setmana és un partit, i hem de guanyar un, i després l’altre, i després l’altre. Nosaltres no pensem en el play-off. Sabem que tenim un equip amb bons jugadors, i sí que volem aconseguir el play-off, però no esperem al fet que arribi, perquè en el futbol poden passar moltes coses.

-Que creus que ha de tenir un bon capità?

Sobretot ha de saber posar-se en la pell de tots. No ser egoista, i ha d’intentar ajudar a tothom.

Que creï un bon ambient és la base de tot.

-Com et vas sentir el diumenge a l’Estadi?

Molt, molt bé. Tenia ganes de veure l’afició, una afició que fa anys que no veia futbol. Tenia moltes ganes de jugar, i tot l’equip es va sentir molt bé.

Aquest nou projecte de ciutat és molt maco. No importen els diners ni res d’això, es juga pel club, per la ciutat. Nosaltres quan juguem fora o a casa, veure l’afició, és increïble. 

-Que creus que té aquest equip que no tenen els altres?

Cada equip té les seves coses, però aquí hi ha molt d’esperit de lluita, si les coses van malament, ningú es rendeix. En pretemporada, per exemple, perdíem contra l’ampolla 1 a 0, i ningú va abaixar el cap. Aquesta és una de les característiques principals del nostre equip, que encara que les coses vaguin malament, anem al 100% a aconseguir aquell partit. Esperit, molt sacrifici, i molt treball.