Alex Fernández repassa la seva trajectòria futbolística, i analitza l’enfrontament de diumenge davant el CF Canonja.

-On vas començar?

Jo soc de Cambrils i vaig començar allí quan tenia cinc anys. Vaig estar al Cambrils fins al cadet de primer any, que vaig fitxar pel Reus. Vaig estar-hi el segon any de cadet, més els tres anys de juvenil. I després enllaçant amb el filial del Reus.

Després, vaig tenir una lesió de lligaments i em vaig plantejar deixar el futbol. Quan em vaig recuperar, vaig tornar al Cambrils, a tercera catalana, durant dos anys, i després vaig fitxar pel filial del Reus un altre cop.

Vaig tenir la sort de poder jugar a la màxima categoria de cadet, i a la màxima categoria de juvenil, a divisió d’honor.

-Que és el primer que vas pensar quan et van explicar el nou projecte del qual ara formes part?

Quan m’ho va comentar el Marc, jo no vaig tenir cap dubte. Tenia com una espina clavada de la meva etapa al Reus B, quan vaig tenir una lesió important. I també per tot el que va passar amb el Reus quan va desaparèixer. Poder formar part, un altre cop, d’un projecte de ciutat, i el fet de jugar a l’estadi amb tot el que significa pels que hem viscut el Reus… Era impossible dir que no.

A més, d’aquí, he coincidit amb la gran majoria com a company d’equip, i cinc d’ells són de cambrils, i els coneixia de fora del futbol. Això suma.

-Tens algun moment que t’hagi marcat?

Em quedo amb dos moments, i són els dos ascensos amb el filial del Reus.

Sobretot el segon, que vam pujar a tercera divisió. Va ser una temporada que ja veníem de pujar de segona, a primera, i era el primer any que ja ens dèiem Reus B. Va ser molt especial per la forma en què es va donar tot, perquè vam començar malament, la primera victòria va ser la jornada 8, i després, vam estar una volta sense perdre, i vam pujar a play-off.

Vam tenir l’oportunitat de quedar campions l’última jornada a casa, vam empatar contra el Balaguer, i vam haver d’anar a play-off contra el Sants. Viure la tornada a casa amb els Red Blacks, el camp a rebentar, el sentiment… Va ser espectacular. És el meu millor moment, i crec que el millor moment de la majoria dels que estàvem allà.

Negativament m’han marcat les lesions.

He tingut dues lesions molt importants en moments molt importants. La primera en la meva etapa de juvenil, que em vaig trencar els lligaments quan estava a nacional, i em vaig perdre tota la temporada. 

I després l’any després de pujar amb el Reus B. Vaig fer la pretemporada amb el primer equip, i em vaig trencar el peroné, quan estava en el meu millor moment.

-Quina creus que va ser la clau per anotar el gol, després de moltes arribades a l’area contrària, i sumar tres punts el diumenge a l’Estadi?

Jo crec que la clau va ser que nosaltres vam sotmetre el rival a una intensitat molt alta. No qualsevol rival està capacitat per aguantar en aquest camp, que és enorme, durant noranta minuts, la mateixa intensitat. En el moment en què baixes una mica la intensitat, nosaltres tenim més oportunitats.

No és fàcil. És difícil fer gol. El que hem de fer és no baixar mai la intensitat en el joc.

-Que creus que pot aportar l’Alex Fernández dins del vestuari?

Com a persona, sobretot, bon rollo. Soc una persona molt oberta, i molt extravertida, però també sé ser serio quan s’ha de ser.

Aquesta doble versió meva crec que és positiva pel vestuari, perquè en moments on es necessita trencar el gel estic disposat a fer-ho, i en moments en què toca apretar als companys o ser crítics, també ho soc. Això t’ho dona l’experiència, al final, tinc vint-i-set anys i ja fa nou anys que jugo en categories amateurs, hi ha gent aquí a l’equip que és el seu primer any d’amateur.

-Com valores l’enfrontament d’aquest diumenge?

Jo he jugat diverses vegades contra La Canonja. Són equips molt difícils, i més al seu camp. Són durs, molt intensos, van a totes, no et deixen fer el teu joc.

A banda La Canonja també té molts bons jugadors, tenen qualitat. Destaco a Raul Garcia, que marca diferencies, així com Cristian. Serà un partit difícil on si no estem concentrats al 100%, a la mínima ells ens ho faran pagar.